Karl Marx: Prólogo de la Contribución a la crítica de la economía política. (Escrit per Marx a Londres el gener de 1859. Publicat en el llibre Zur Kritik der politischen Oekonomie von Karl Marx, Erstes Heft, Berlin, 1859).
Per a veure el text íntegre en anglès polseu aquí.
Mira el text (parcial o total en espanyol) al nostre Arxiu.
Són tant sols quatre pàgines que amaguen una sola pàgina crucial: aquella en la qual Marx diu "El resultat general al qual vaig arribar i que, un cop obtingut, va servir de fil conductor als meus estudis, es pot resumir així:".
Ja fa més de 30 anys que aquesta pàgina em va sacsejar fins les arrels. La vaig llegir a Historia y elementos de la sociología del conocmiento. Tomo I. Contenido y contexto de las ideas sociales. Selección de artículos realizada bajo la dirección de Irving Louis Horowitz, EUDEBA Editorial Universitaria de Buenos Aires, Buenos Aires, 1964. Pàgines 75-79. A Obras escogidas Tomo I, és a les pàgines 546-520.
Te la transcric. Diu així:
"El resultat general al qual vaig arribar i que, un cop obtingut, va servir de fil conductor als meus estudis, es pot resumir així: en la producció social de la seva vida, els homes contreuen determinades relacions necessàries i independents de la seva voluntat, relacions de producció, que corresponen a una determinada fase del desenvolupament de les seves forces productives materials. El conjunt d'aquestes relacions de producció forma l'estructura econòmica de la societat, la base real sobre la qual s'aixeca la superestructura jurídica i política i a la qual corresponen determinades formes de consciència social. El mode de producció de la vida material condiciona el procés de la vida social, política i espiritual en general. No és la consciència de l'home la que determina el seu ésser, sinó, tot al contrari, l'ésser social és el que determina la seva consciència. En arribar a una determinada fase de desenvolupament, les forces productives materials de la societat xoquen amb les relacions de producció existents, o, el que no és res més que la representació jurídica de tot això, amb les relacions de propietat dins les quals s'han desenvolupat fins llavors. De formes de desenvolupament de les forces productives, aquestes relacions es converteixen en obstacles per a elles. I així s'obre una època de revolució social. En canviar la base econòmica, es revoluciona, més o menys ràpidament, tota la immensa superestructura que s'hi ha erigit al damunt. Quan s'estudien aquestes revolucions, cal distingir sempre entre els canvis materials esdevinguts en les condicions econòmiques de producció i que es poden apreciar amb l'exactitud pròpia de les ciències naturals, i les formes jurídiques, polítiques, religioses, artístiques o filosòfiques, en una paraula, les formes ideològiques en què els homes adquireixen consciència d'aquest conflicte i lluiten per resoldre'l. I de la mateixa manera que no podem jutjar un individu pel que pensa de si mateix, tampoc podem jutjar aquestes èpoques de revolució per la seva consciència, sinó que, al contrari, hem d'explicar aquesta consciència per les contradiccions de la vida material, per conflicte existent entre les forces productives socials i les relacions de producció. Cap formació social desapareix abans que es desenvolupin totes les forces productives que caben dins d'ella, i mai apareixen noves i més altes relacions de producció abans que les condicions materials per a la seva existència hagin madurat en el si de la pròpia societat antiga. Per això la humanitat es proposa sempre únicament els objectius que pot abastar, ja que, ben mirades les coses, veiem sempre que aquests objectius tant sols broten quan ja es donen o, com a mínim, s'estan gestant les condicions materials per a la seva realització. A grans trets, podem designar com tantes altres èpoques de progrés, en la formació econòmica de la societat, el mode de producció asiàtic, l'antic, el feudal, i el modern burgès. Les relacions burgeses de producció són l'última forma antagònica del procés social de producció; antagònica, no en el sentit d'un antagonisme individual, sinó d'un antagonisme que prové de les condicions socials de vida dels individus. Però les forces productives que es desenvolupen en el si de la societat burgesa brinden, a l'hora, les condicions materials per a la solució d'aquest antagonisme. Amb aquesta formació social es tanca, per tant, la prehistòria de la societat humana."
|
|